Ana-Matilde Martínez Iborra

Biografia

Va iniciar el batxiller a sa casa, amb un professor particular segons costum de l’època, i el va acabar a l’Institut Lluís Vives.

Va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de València (1926-1931) i el doctorat a Madrid. Fou de les primeres joves de la FUE (Federació Universitària Escolar), igual que la seua germana Amalia. El seu germà Manuel, estudiant de Medicina, va contribuir a fundar la Federació.

El 1933 obtingué per oposició la plaça d’ensenyament mitjà i fou destinada a Irun. L’inici de la guerra la va sorprendre a Madrid, fent oposicions restringides per a càtedres d’institut. Fou membre de la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança) i va donar classes a l’Institut-Escola de València i a l’Institut obrer (1936-1939).

El 1936 es casà amb l’escriptor, poeta i professor Antonio del Toro Fabuel, que pertanya a la UEAP (Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris) i escrivia a la revista Nueva Cultura, amb Josep Renau i altres. El tall de Vinaròs la va sorprendre a Barcelona mentre visitava el marit, adscrit a la Direcció general de Belles Arts amb Renau. Al final de la guerra s’exiliaren a França i Antonio del Toro fou internat en els camps de St. Cyprien i després Barcarés. En la segona quinzena de 1940 pogueren reunir-se a Burdeus i partiren cap a Santo Domingo.

Comença l’exili donant classe en un institut idealista, «Juan Pablo Duarte», fundat amb altres companys d’exili; i treballa en l’organització de la Biblioteca Nacional. Col·labora en la revista Ozama i en l’emissió radiofònica diària Hora del mundo.

La dictadura de Trujillo, malgrat haver-los acceptat, els feia sentir gran manca de llibertat i els va obligar a eixir cap a Mèxic, ajudats pel doctor Puche, director del SERE (Servei d’Evacuació dels Respublicans Espanyols) i exrector de la Universitat de València. Allà, protegits pel mateix, iniciaren el seu «desterrament amarg i definitiu». De nou tornà a l’ensenyança a l’Institut Lluís Vives, fins a la jubilació.

Amb Mercedes Maestre, metgessa, i Guillermina Medrano, professora, són les tres valencianes que honraren els seus ideals socials i polítics amb el seu treball, intel·ligència, honestedat i valor.

Fonts bibliogràfiques i documentals

Aub, Elena;  Mancebo, María Fernanda (1986). «Profesores en el exilio: Antonio del Toro, Ana Martínez Iborra y Santigo Genoves», Batlía, núm.  6 (otoño-invierno), 1986, p. 81-88.

Entrevistes i converses amb Ana-Matilde Martínez Iborra, i amb els seus fills, Antonio i Ana del Toro (dècada de 1980 i 1990).

Entrevistes i converses amb José Puche Planas i Teresa Arregui.

Correspondència personal, 1980-1990.

Font: http://www.institutoparaobreros.org/libertad/documentacion/personas/profesores/212-ana-matilde-martinez-iborra.html [Consulta:23/02/2010].

Font: http://www.institutoparaobreros.org/libertad/documentacion/personas/profesores/212-ana-matilde-martinez-iborra.html [Consulta:23/02/2010].