Clemencia Jacquinet

Biografia

Nascuda a França i educada com a pedagoga, Clemencia Jacquinet va entrar en contacte amb Ferrer i Guàrdia (1859-1909) a París, on ell treballava de professor d'espanyol de 1895 a 1898.

Ferrer va conèixer a Clemencia i aquesta tenia un brillant currículum com a educadora moderna després d'una breu estada a El Caire, com a institutriu dels fills d'un soldat.

Ferrer li va parlar d'establir-se a Barcelona i li proposà dirigir la seva Escola Moderna, projecte d'ensenyament racionalista, laic i coeducador. No només li proposava venir a treballar de mestra, sinó dirigir pedagògicament l'escola que incloïa la coeducació de nens i nenes.

Des de la seva fundació el 1901 fins al seu tancament el 1906, l'Escola Moderna del carrer Bailén de Barcelona va obrir a tota Espanya, principalment a Catalunya, més de 35 noves escoles laiques i coeducadores que, a més, disposaven d'un planter de mestres dels dos sexes formats en les idees de Ferrer i Clemencia.

Entre aquestes idees, les principals foren treure els nens i les nenes de les escoles, en activitats a l'aire lliure, la visita a museus i fàbriques, l'absència de premis i càstigs, la solidaritat entre els nens, l'interclassisme a l'escola, la divulgació de conceptes antimilitaristes i la difusió del racionalisme científic i de la literatura social.

Clemencia va desenvolupar una àmplia labor de divulgació de les modernes idees franceses i europees en educació i va col·laborar en la redacció de nombroses obres relacionades amb l'educació. També va col·laborar amb la premsa obrera i anarquista-cultural de la seva època durant els anys viscuts a Barcelona.

Va publicar a la revista Natura de Barcelona.

Clemencia Jacquinet va xocar també amb les idees de Ferrer, ja que ella defensava una concepció de l'ensenyament més academicista. Per aixó deixarà l'escola. La invisibilitat de la figura de Clemencia ens porta a demanar-nos el perquè en algunes obres sobre l'Escola Moderna no mereix ni una nota a peu de pàgina (tot i ser-ne la directora) i sí que la tenen en canvi molts dels col·laboradors puntuals. Aquesta invisibilitat comprén també les altres professores de l'escola, com les germanes Vilafranca (Soledat serà una de les companyes de Ferrer) i altres. Totes elles van patir també la repressió, la presó i l'exili a la fi del 1909.

Obra

Compendio de Historia Universal (1901). Barcelona: Editorial la Escuela Moderna, 3 vols.

«Memoria del 15 de diciembre a 15 de enero de la Escuela Moderna» (1902). En: Boletín de la Escuela Moderna, n. 4 (31 de gener de 1902).

«Rabelais pegadogo» (1903). En: Boletín de la Escuela Moderna, núm. 4 i 5.

Diversos articles a la revista Natura, on exposa les seves línies pedagògiques. Barcelona, 1900-1902.

Fonts bibliogràfiques i documentals

Mayol, Albert (ed.) (1978). Boletín de la Escuela Moderna. Barcelona: Tusquets, Los Libertarios, 23, p. 59 i ss.

Marin, Dolors (2009). La Semana Tràgica. La  Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Madrid: La Esfera de los libros.

Ferrer, Sol (1980). Vida y obra de Francisco Ferrer. Barcelona: Caralt.

Ferrer i Guàrdia, Francesc (1990). L'Escola Moderna. Explicació pòstuma i abast de l'ensenyament racionalista. Pròleg i notes de Pere Solà. Vic: Eumo.

Portada del Butlletí de l'escola  que dirigia Clemència Jacquinet. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Moderna [Consulta: 27/02/2010].

Portada del Butlletí de l'escola  que dirigia Clemència Jacquinet. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Moderna [Consulta: 27/02/2010].