Tecla Sala Miralpeix

Empresària tèxtil, benefactora

  • Naixement:1886, Roda de Ter, Osona
  • Defunció:1973, Barcelona, Barcelonès
  • Llocs de vinculació:L'Hospitalet de Llobregat
  • Condició:Burgesa: empresària; Propietària. Casada, vídua
  • Moviment/s:Paternalisme industrial , Catalanisme religiós
  • Entitat/s:Fàbrica Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat)
  • Relacions familiars:

    Filla de Josep Sala i Roma i de Dolors Miralpeix i Ballester.

Biografia

Aquesta dona empresària tèxtil i benefactora va néixer a Roda de Ter el 1886. Filla de Josep Sala i Roma i de Dolors Miralpeix i Ballester. La seva mare va morir de part quan ella tenia menys de dos anys. El seu pare va morir quan tenia cinc anys. Els oncles Pau Sala i Roma i Francesca  Miralpeix i Masvidal es van fer càrrec de Tecla. El 1906 es casà amb Joan Riera i Sala. És considerada una de les tres dones catalanes contemporànies més importants junt amb Víctor Català i Francesca Bonnemaison.

Entre 1907 i 1908 va heretar la fàbrica que posseïen els seu oncles. Tecla Sala i el seu marit van assumir la direcció, però Tecla amb 22 anys va gestionar-la personalment. Es preocupava pels treballadors d’acord amb l’esperit paternalista de la seva època.

El matrimoni va tenir cinc fills. L’any 1909 es van traslladar a Barcelona i

quatre anys més tard van adquirir uns edificis industrials a l'Hospitalet del Llobregat, on van crear la fàbrica de filatura de cotó que va rebre el nom de Tecla Sala.

El seu marit va morir el 1926 i Tecla es va ocupar de dirigir la fàbrica. Per  millorar les condicions dels treballadors, a la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola  amb biblioteca, alfabetització i brodat.

L’any 1928 al carrer Casp cantonada Pau Claris va manar construir a l'arquitecte Francesc Folguera el Casal Sant Jordi, d’estil noucentista i preracionalista. Va donar impuls al moviment escolta dels minyons de muntanya amb mossèn Antoni Batlle i Mestre, cap al any 1928. La primera missa que es va celebrar en un campament es va fer en una finca propietat de Tecla Sala. Es considerava un risc protegir el moviment escolta o la catalanització de l'església en plena dictadura de Primo de Rivera.

Durant la Guerra Civil, Tecla es va exiliar a França i la fàbrica va viure el procés de col·lectivització obrera. Quan va tornar de França, n'ocupà de nou la direcció. Poc a poc va delegant en els seus fills el comandament de l'empresa.

Tenia bona relació amb la església i fruit d’això va ser que el primer altar de cara al poble de Catalunya era a la capella del Mas can Sala que posseïa a Premià de Mar. Deia que l'església havia d'estar al costat del poble i amb el poble.

El seu interès per la religió i l'educació van propiciar que fes diversos donatius, tant per la construcció i el manteniment d’escoles com per l’ajuda a obres religioses. Així es com va crear i mantenir dues escoles, una a Roda de Ter i l’altra al centre de l‘Hospitalet, va subvencionar la Creu Roja de la mateixa ciutat, va contribuir a restaurar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, va fer beneficència a Montserrat...

L’any 1954 la ciutat de l’Hospitalet la va nomenar filla adoptiva, li va atorgar la medalla d'or de la ciutat i va canviar el nom del carrer Sagristia pel de Tecla Sala. El 23 de maig d'aquell any, com a homenatge, es van fer una exposició d'escultures religioses de Rafel Solanic i un concert en el centre catòlic, de l' Orfeó Català sota la direcció de Lluís Maria Millet. Aquell mateix any va ser rebuda per Pius XII al Vaticà.

Va morir a Barcelona l'any 1973.

Fonts bibliogràfiques i documentals

Cóppulo, Sílvia. «Tecla Sala». En: Dones d'empresa. Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=hehviuY%2FjGY%3D&tabid=9288&language=ca-ES. [Consulta: 07/03/2010].

Marcè, Francesc. Tecla Sala. Dossier editat per la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.

Biblioteca Tecla Sala de L' Hospitalet  ubicada a la seu de l'antiga empresa propietat de Tecla Sala. Font: http://cultura.gencat.net/Biblio/Fitxabiblio.asp?municipi=081017.&comarca=0&Provincia=0&Submit=++Cercar++&NRegistre=3 [Consulta: 25/02/2010].

Tecla Sala (2004). Enregistrament de vídeo. Direcció de Marcel·lí Parés. [Barcelona]: Morlanda produccions (Col. Un Segle per a les dones).

Biblioteca Tecla Sala de L' Hospitalet  ubicada a la seu de l'antiga empresa propietat de Tecla Sala. Font: http://cultura.gencat.net/Biblio/Fitxabiblio.asp?municipi=081017.&comarca=0&Provincia=0&Submit=++Cercar++&NRegistre=3 [Consulta: 25/02/2010].

Tecla Sala (2004). Enregistrament de vídeo. Direcció de Marcel·lí Parés. [Barcelona]: Morlanda produccions (Col. Un Segle per a les dones).

Autoria de la fitxa: Maria Soledad Abejon Olivera