Teresa Claramunt Creus

Dirigent anarconsindicalista, feminista

  • Naixement:04/06/1862, Sabadell, Vallès Occidental
  • Defunció:11/04/1931, Barcelona, Barcelonès
  • Llocs de vinculació:Sabadell, Barcelona, Saragossa
  • Condició:Obrera: teixidora; Activitat lliberal: sindicalista
  • Moviment/s:Anarcosindicalisme, Feminisme
  • Entitat/s:Secció Vària de Treballadores Anarcol•lectivistes de Sabadell, Societat Autònoma de Dones de Barcelona, Confederació Nacional del Treball (CNT)

Biografia

Líder destacada del moviment obrer català de finals del segle XIX i principis del XX, activista sindical i feminista, enèrgica i decidida, era coneguda entre els cercles llibertaris com la verge roja barcelonina o la Louise Michel espanyola.

Comença a treballar de molt jove en una fàbrica tèxtil a Sabadell. La seva primera acció militant destacada va ser la coneguda com a vaga de les set setmanes, iniciada a Sabadell el juliol de 1883 per exigir salaris més alts i millors condicions de treball.

El 1884 va participar en la creació a Sabadell de la Secció Vària de Treballadores Anarcol·lectivistes, de la qual resultà escollida secretària. A petició de Claramunt les obreres van aprovar un pla per a potenciar la seva instrucció, ja que per a ella l’educació era el mitjà més important per a l’emancipació de les dones.

La seva estarà plenament lligada a la lluita per l’assoliment d’una societat més justa, lliure i solidària. Ben aviat, la seva acció per aconseguir l’emancipació de la classe treballadora, la converteix en una de les cares visibles de l’anarquisme sabadellenc. La primera vegada que parla fora de Sabadell ho fa a la Sala Tívoli de Barcelona, i emprèn tot seguit una gira per Xàtiva i Alcoi. Se la recorda com una gran oradora i posseïdora d'un discurs molt convincent.

D'acord amb la seva línia de caràcter feminista associatiu, el 1891 intenta crear l’Agrupació de Treballadores de Barcelona, però el projecte no qualla. Si que té èxit la creació també a Barcelona de la Societat Autònoma de Dones, juntament amb Ángeles López de Ayala i Amalia Domingo Soler. L’Autònoma de Dones es transforma el 1898 en la Societat Progressiva Femenina.

El 1893, arran de la bomba del Liceu, fou empresonada al castell de Montjuïc. El 1896, en esclatar una altra bomba al carrer de Canvis Nous, és detinguda i jutjada en el famós i trist procés de Montjuïc juntament amb altres anarquistes. Tots ells són empresonats. A Teresa i al seu marit, el teixidor de Granollers lligat al moviment obrerista Antoni Gurri, se’ls demanà cadena perpètua. Condemna que el Tribunal Suprem va canviar per la del desterrament a Río de Oro (Sàhara). El 1897 són alliberats, però a Teresa la presó li va deixar profundes empremtes en la seva salut. Finalment el desterrament no va fer-se efectiu però Claramunt, Gurri i Joan Montseny, entre altres, s’exilien a Londres. Després marxen a París, on suporten dures condicions de misèria per tornar el 1898 a Espanya.

Del seu matrimoni amb Gurri va tenir una filla que va morir als pocs mesos de néixer i a qui va posar Proletaria Libre i una altra a qui va anomenar Acracia.

Defensora de la vaga general, va donar suport a principis del segle XX a tots els intents de vaga del sindicalisme català. A la primavera de 1901 va tornar a ser empresonada, amb José López Montenegro, el seu company sentimental. El 1902 va ser la principal oradora del míting que va fer pública la convocatòria de vaga general iniciada el mes de febrer d’aquell any. Després va marxar pel sud d’Espanya en una ruta de propaganda. El 1909 és detinguda arran dels fets de la Setmana Tràgica i deportada a Saragossa. El 1911 continua amb les seves activitats de propaganda anarcosindicalista i s’incorporà a la Federació Local de la CNT, promovent l’adhesió dels sindicats saragossans a la vaga general de Barcelona el setembre d’aquell mateix any.

El 1922, des de Saragossa, col·labora amb Los Solidarios, grup d’acció anarquista format per Bonaventura Durruti i Francisco Ascaso a Barcelona.

El 1924, molt malalta, torna a Barcelona i s’allunya de la vida militant.

El seu germà Josep Claramunt també va ser un dirigent anarquista destacat a Alcoi i després va participar en la Setmana Tràgica de Sabadell, on el 1909 era cap de la Junta Revolucionària.

Obra

Com molts altres activistes del moviment llibertari, va col·laborar en la premsa obrera  publicant articles a nombrosos diaris i revistes de l'època com: La Alarma, La Anarquía, Buena Semilla, El Combate,  Los Desheredados, Fraternidad, Humanidad Libre, El Porvenir del Obrero,  El Productor, El Productor Literario, El Proletario, El Rebelde, La Revista Blanca, Solidaridad Obrera, La Tramontana, Tierra y Libertad, Tribuna Libre i també en una revista acràta anglesa: Freedom.

Els dos temes als què dedica més atenció són la defensa de la igualtat social i econòmica entre homes i dones i l'antipoliticisme del proletariat. El 1905 va escriure dos opuscles La mujer. Consideraciones generales sobre su estado ante las prerrogativas del hombre, i Dios, qué es?

Escriu també una petita obra de teatre titulada El mundo que muere y el mundo que nace, representada al Teatre Circ Barcelonès (1896) i un conte infantil Sangre roja y sangre azul (1908).

 

Fonts bibliogràfiques i documentals

Martínez, Cándida; et al. (dir.) (2006). Mujeres en la Historia de España. Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta.

Martínez de Sas, M. Teresa; Pagès Blanch, Pelai (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pradas Baena, Maria Amália (2006). Teresa Claramunt: la virgen roja barcelonesa, biografía y escritos. Barcelona: Virus.

Vicente Villanueva, Laura (2006). Teresa Claramunt (1862-1931): pionera del feminismo anarquista anarquista. Madrid: Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. 

Font: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6f/Claramunt.png [Consulta: 27/02/2010].

Font: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6f/Claramunt.png [Consulta: 27/02/2010].

Autoria de la fitxa: Meritxell Ferré Baldrich