Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Angelina Abad Cantavella (Celia)

Identificació:Mestra, escriptora
Data de naixement:desembre de 1893
Data de defunció:febrer de 1965
Relacions familiars:Filla i germana de mestres
És interessant la figura de la mare i de la germana Ana Maria, mestra destinada a Olot, directora de l'escola Malagrida i coneguda esperantista. Escrigué alguns articles sobre la importància de l'ensenyament en l'esdevenir dels pobles i en la formació dels menuts.
Nascuda a:Vila-real
Plana Baixa
Lloc de defunció:Vila-real
Plana Baixa
Llocs de vinculació:Vila-real
Castelló
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
  • Activitat_Lliberal
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Era filla d'un metge procedent de la comarca dels Ports, Juan Bautista Abad, i de mare vila-realenca, Ana Maria Cantavella. La mare estudià magisteri i exercí de mestra en diversos pobles de les comarques castellonenques i a Vila-real. Es preocupà perquè les seues filles estudiaren magisteri, Ana Maria, Pilar i Eloisa opositaren, Consuelo i Angelina estudiaren, però només exerciren la docència en classes particulars en el domicili familiar.

Angelina i Consuelo romangueren fadrines i tingueren cura dels seus pares fins a la sua mort. L'educació rebuda per la mare li féu dur a Angelina una vida molt sòbria i religiosa que es reflecteix en la ideologia que es desprén de la seua obra literària, sobretot quan es refereix a les qualitats de les joves, les esposes i les mares cristianes.

Escrigué nombrosos poemes de temàtica diversa publicats a la premsa de l'època (1916-1956). Cal esmentar també tres peces dramàtiques breus, semblants als col·loquis, amb escàs conflicte dramàtic i pocs personatges que formen part d'un quadern manuscrit que conté una part important de l'obra poètica de l'autora. La resta de l'obra està dispersa en diversos diaris i revistes de Castelló i Vila-real.

En les obretes de teatre, l'autora distingeix les acotacions dels personatges i alguna acotació interna referida a les accions. Dos d'aquestos col·loquis van dedicats respectivament a les confraries vila-realenques: El rosario en familia, a les Rosarieres, on lloa les virtuts del rosari i el segon, sense títol, a les Purissimeres, mentre que el tercer, Dos madres o dignidad de la madre cristiana, ens presenta la contraposició de dos móns, el rural i l'urbà, el conservadorisme i la modernitat, mitjançant l'encontre de dues amigues després d'uns quants anys. També tenim notícies d'una altra peça teatral, Pastorets, escrita per a les representacions betlemístiques que escenificaven un grup local, Els XIII, de la qual no hem trobat el manuscrit.

L'obra teatral més reeixida és, però, El novio de la niña. Angelina ens presenta, en una acotació llindar, els personatges amb el nom, la professió, el parentiu entre ells i l'edat. La protagonista és Maria, una nova Ventafocs, però una ventafocs no oprimida ni utilitzada sinó feliç per servir la cunyada, el germà i la neboda i ser un model perfecte de mestressa davant la neboda Clarita que viu només pel seu físic i per conquerir un bon marit. Maria i no Clarita serà qui conqueste l'enginyer, el bon partit que desitjava Clarita, per les seues virtuts de dona abnegada i cristiana.

Angelina escrigué molts poemes dedicats a amics, amigues, veïns de Vsila-real i familiars. En alguns poemes de caràcter més intimista ens mostra els seus sentiments, solitud i posició davant la vida i la mort dels éssers estimats. Malgrat la seua ideologia religiosa i conservadora, en alguns poemes reivindica la llibertat de la dona per poder triar la seua vocació, sobretot el dret a escriure sense ser criticada.

Els primers poemes els publicà a la revista local Tribuna Libre (1916) amb el pseudònim de Celia. Fou tanta l'expectació que despertà la jove poetessa desconeguda, que la revista organitzà un concurs per si algun lector descobria l'autèntic nom de Celia.

Sonets, octaves, dècimes són algunes de les formes poètiques que conreà en poesia. La influència de Gustavo Adolfo Bécquer, de fray Luis de León, santa Teresa de Jesús són constants en la seua obra poètica.

Fou també una de les primeres dones que treballà com a auxiliar administrativa a l'Ajuntament de Vila-real en acabar la guerra, contractada com a persona de confiança per ajudar a endreçar la secció administrativa.

Actualment, un col·legi públic duu el nom de l'escriptora Angelina Abad Cantavella.

Obra:

El rosario en familia.

Dos madres o dignidad de la madre cristiana.

El novio de la niña.

Obra poètica en diversos diaris i revistes: Heraldo de Castellón, Hojas de Rosa, Villarreal, Blanco y Azul, San Pascual, etc.

 

Fonts orals:

Conversa amb el nebot nét de l'autora José Abad, Vila-real, 11/11/2008.

Conversa amb el nebot nét de l'autora Juan Bautista  Lloréns Cantavella, Vila-real, 24/11/2008.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu Històric de Vila-real. Cens de veïnatge 1898, full 56, n. ordre 1979-1982.

Fonts iconogràfiques:


Font: http://ccsocials.blogspot.com/2009/01/poetes-de-la-terra.html [Consulta: 22/02/2010].
Fonts bibliogràfiques:

Agut Clausell,  Fàtima (2006). «Dones castellonenques en les arts escèniques del segle XX», dins Castelló al segle XX. Rosa Monlleó (ed.). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p. 729-731.

Agut Clausell,  Fàtima (en premsa, publicació prevista per al desembre 2009). Angelina Abad Cantavella, Obra Literària. Vila-real: Regidoria de la Dona. Ajuntament de Vila-real

Pitarch Font, Antoni (s.d.). «Angelina Abad Cantavella». En: Poetes de la Terra. Vila-real: Ajuntament de Vila-real i Diputació de Castelló, p. 10.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Romanticisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Fátima Agut Clausell
Darrera modificació:2010-09-28 15:28:16